Ferran Mascarell exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona durant els mandats de Pasqual Maragall i Joan Clos i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya sota la presidència de Pasqual Maragall ens presenta a Catalanisme deucentista: a la recerca d'un estat eficient una compilació dels articles escrits a diferents diaris i publicacions catalanes durant el període comprès entre els anys 2007 i 2010. Més que una compilació on es presenta un tot coherent i una visió de conjunt Catalanisme deucentista: a la recerca d'un estat eficient suposa l'aportació de Ferran Mascarell al catalanisme entés com el moviment polític que des de finals del segle XIX lluita pel reconeixement de la identitat catalana i la defensa dels interessos de Catalunya al si d'Espanya i més recentment al si d'Europa.
Ferran Mascarell es un historiador de reconeguda competència i prestigi la vocació política del qual configura un tret complementari de la seva personalitat. Mascarell no ha buscat la política per sevirse'n sino que ha estat la política la que l'ha buscat a ell per tal de que pogués posar el seu talent al servei primer dels barcelonins i més tard dels catalans. D'entre totes les tradicions que han configurat l'esdevenir de Catalunya d'ençà la democràcia i que han definit la indubtable pluralitat del nostre pais Mascarell ha optat per una identificació lliure i flexible amb la socialdemocràcia catalanista representada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). I si dic que la relació de Mascarell amb el PSC ha estat des de la llibertat que dona la flexibilitat ho dic perquè com he explicat abans Mascarell no es pas una mediocritat que necessiti la política per a viure'n la qual cosa es una sort per ell i pels seus conciutadans que som nosaltres ja que això li ha permés la facultat de veure clarament els problemes i fer una anàlisi lúcida de la realitat, circumstància que no s'hauria pogut donar en el cas que el seu escas talent l'hagués obligat a viure del PSC tot xulejant-lo com han fet molts d'altres i encara han tingut la sort de que se'ls hagi fet passar per suposats intel.lectuals com va ser el cas d'un destacat apparatchnik socialista que va tenir la sort de que el van fer aparèixer com un àvid lector d'Albert Camus i Carlo Rossoni líder del malaguanyat socialisme italià durant la dictadura de Mussolini. I es que a obediència cega ignorància dels problemes mentre que compromis lliure i voluntari equival a reconeixement dels mateixos.
El compromís lliure, flexible i voluntari de Ferran Mascarell es amb aquell socialisme hispànic de Felipe González que va entendre que un pais no es pròsper si la seva capital ho acapara tot i per tant apostà per la mltipolaritat. Es van donar unes circumstàncies irrepetibles basades en la col.laboració entre la socialdemocràcia catalana que va tenir un projecte per Barcelona, un socialisme espanyol que des del Govern d'Espanya la va recolzar i una monarquia parlamentària que la va promoure des de la seva posició simbòlica. Aquesta circumstància excepcional i irrepetible aixi com l'automarginació i la consequent incapacitat del nacionalisme català encarnat llavors en el pujolisme per entendre que el progrés de Catalunya ha vingut històricament donat per la identificació i simbiosi entre Catalunya i la seva capital Barcelona va donar lloc a una llargusima hegemonia de la socialdemocràcia catalana sobre la capital del pais. El primer compromis polític de Mascarell va ser amb Barcelona i perquè ell entén que la capital del pais i el pais han d'anar indissociablement units, fet que el nacionalisme català no va entendre fins que va perdre la Generalitat l'any 2003, ha forjat el seu catalanisme amb una indubtable matriu barcelonina que porta fins a l'extrem d'afirmar que l'Àrea Metropolitana de Barcelona no té sentit si no la dirigeix l'alcalde de Barcelona. Així donçs potser podríem afirmar que entre els defectes de Mascarell potser es troba el d'un excessiu centralisme barceloní.
La seva experiència a l'àrea de cultura de Barcelona li va servir per tal d'esdevenir conseller de Cultura de la Generalitat a les acaballes de la breu etapa durant la qual Pasqual Maragall va ser president de la Generalitat. Després les quotes partidistes el van obligar a cedir el seu càrrec a un altre professional competent com es en Joan Manuel Tresseres i va marxar al secotr privat on va posar la seva competència i prestigi al servei d'RBA. Des de la llunyania de la política va tenir temps i visió per analitzar la realitat fet que ha donat com a resultat aquest llibre que suposa la plasmació efectiva de la seva condició d'intel.lectual i sobretot la seva aportació a l'esdevenir del catalanisme. Observats els seus articles amb la necessària perspectiva temporal s'eviencia com al llarg aquest període tot i que s'insinua molt lleugerament el seu apreci cap a la socialdemocràcia catalanista l'autor experimenta una evolució en el seu pensament que el porta d'observar amb simpatia la victòria del PSOE a les Eleccions Generals del 2008 a evidenciar una clara desafecció vers tant el socialisme espanyol com cap a la socialdemocràcia catalana donada la seva incapacitat per afrontar els reptes de futur que tant la societat catalana com espanyola tenen plantejats.
I es que ja hem dit anteriorment que Mascarell es una persona lliure i flexible. Es el que porta la cultura. Ell veu els problemes i si veu que una opció es incapaç de resoldre'ls s'en desentén tant lliurement com s'hi va comprometre en el seu moment. Eficàcia i sobretot eficiència son dos conceptes bàsics del disccionari mascarelià fet absolutament normal en una persona solvent com ell. Ds de la llibertat que dona la cultura, la cultura ens fa llliures recordeu, ell s'en adona dels problemes que tenen tant Catalunya, com Espanya i Europa i exhorta als nostres polítics a fer-hi front pel be de la ciutadania que pateix els efectes de la crisi vient com el seu benestar es ressenteix. Hom veu com les apel.lacions de Mascarell cauen dins del més absolut dels buits dins de la més dramàtica de impotències com a consequència de la incompetència, la ignorància i el desemsurat afany de lucre dels nostres polítics. Mascarell es troba sol: la seva brillantesa no es suficient per corregir la deriva de les nostres societats. Mascarell no es un superhome... però ens deixa per a la posteritat la sea aportació a l'esdevenir del catalanisme.
No es gens difícil entendre que Mascarell es més de Felipe que de Zapatero. Ja hem dit com passa de saludar la victòria de Zapatero al 2008 a desentendre'ns i mostrar una franca indiferència davant del socialisme españnyol. Hom pot imaginar Mascarell apropant-se a saludar Zapatero al final de qualsevol acte del PSC i aquest darrer despatxant-lo amb un somriure i quatre paraules falses. Es el que té se un mediocre i un vividor de la política com el nostre expresident del govern. Fácilment podem imaginar a una persona seriosa i solvent com Mascarell enduent-se'l els dimonis davant de nenes trepes i frívoles que dediquen la seva activitat professional a esbrinar si el PIB es nen o nena o a declinar les paraules. ¡Amb els reptes tan greus i urgents que ha d'afrontar Espanya i les cabdelletes de destacats dirigents socialistes dedicades a aprenents de filologia! Una de les paraules que més es dibuixen al llarg d'aquest llibre es la de la frivolitat per definir a un socialisme espanyol que no es troba a l'alçada per afrontar els reptes que Espanya ha de solucionar. Com tampoc ho està la socialdemocràcia catalana per afrontar els reptes de Catalunya. Per tant davant d'aquest panorama i després de fer una anàlisi històrica centrada en l'antiestatisme dels catalans donada la identificació que fan amb l'Estat espanyol el nostre home fa la seva proposta per al futur de Catalunya. Aquesta proposta passa per veure en la Generalitat de Catalunya un Estat am unes capacitats per desplegar al servei de la ciutadania del nostre pais. Un estat que segons Mascarell pot esdevenir un Estat independent o be compartit amb la resta de pobles de l'Estat espanyol apostant el nostre home per aquesta darrera opció ja que segons ell el que compta realment es que ens trobem en un maremagnum de sobiranies compartides i per tant som catalans, espanyols i europeus. Som una nació integrant d'un Estat anomenat Espanya que a la vegada forma part d'un Estat federal anomenat Unió Europea. L'unica nota que deafina en aquest relat es quan Mascarell anomena la UE imperi però per la resta un llibre escel.lent.
